21 de juny del 1961, Senyor R. M., Barcelona (1/2)

Estimat amic:

No sabeu pas l’alegria que m’ha produït la vostra carta després de tants anys de no haver tingut noves vostres d’una manera directa. Per diferents amics nostres sabia que després de totes les angoixes i dificultats que havíeu passat, feia un quant temps que les vostres coses s’havien anat arreglant i per tant la vostra vida havia esdevingut quasi normal. Ja podeu suposar la meva satisfacció i al mateix temps com desitjo que el que teniu la confiança i la bondat de comunicar-me sigui aviat una realitat. Us ho ben mereixeu i tots nosaltres estem segur que n’estarem més que contents.

Molt agraït de la vostra atenció d’enviar-me el Manifest que alguns catalans han fet circular darrerament. Coneixent de tants anys la vostra constant fidelitat a tot allò que més estimem, comprenc molt bé i comparteixo el vostre disgust i la fonda decepció que us ha causat. M’adono també de la tristesa que us ha produït el saber que els seus principals iniciadors i autors eren amics vostres. És realment incomprensible la seva actitud.

Pel bon amic G.V. ja sabeu que mai no he volgut intervenir en les iniciatives, ni en les discussions i molt menys en les actituds de certes persones. Però tal com ja vaig anunciar fa unes setmanes, sapigueu que he donat per acabada la meva actitud de fins ara, emmanada a esperar que el bon seny vulgués imposar-se en aquells que constantment obliden que no hem perdut ni perdrem mai la fe envers uns sentiments i uns anhels que tenim clavats en el fons de la nostra ànima. Si no ho hagués fet així, com molt certament diu ell, arribaria un moment que el meu silenci semblaria una conformitat a una acció que considero més que un greu error.

Em sembla que hi ha catalans que no s’adonen que el nostre Poble està en constant perill de caure de nou en el desastre i s’entreté amb una irresponsabilitat que dóna força i possibilita la traïció encaminada a crear un clima de pau. No tinc cap interès, ben lluny del meu pensament, a establir polèmica amb ningú, però tinc el deure de dir la meva disconformitat, no amb alguns dels ben intencionats propòsits del Manifest en qüestió, sinó amb certs judicis partidistes i contraris a tot esperit de concòrdia que en ell s’hi expressen.