Espero que també estarem d’acord en què el problema que tenim plantejat no és tan fàcil com diuen els autors del Manifest. Car els nostres anhels no depenen de què el General Franco hagi o no estat amb nosaltres un governant hàbil per enganyar-nos o generós per a perdonar-nos, talment com si fóssim uns infants o uns malvats.
És evident que tots estem d’acord a donar per acabada la guerra civil, però per demostrar que aquesta és la nostra fervorosa voluntat, el primer que cal fer és no parlar-ne i no fer res, absolutament res, per avivar sentiments que tots hem de lluitar perquè desapareguin.
No és possible, doncs, acceptar amb el meu silenci l’afirmació que fan els autors del Manifest de què la Generalitat va esclavitzar el nostre Poble. ¿Com és possible que alguns dels noms que em dieu hagin donat la seva conformitat a aquesta acusació insidiosa i falsa? És que això representa una concessió feta a aquella a qui no fou possible d’anar a Burgos a posar-se a la disposició del General Franco?
Des de fa un quant temps és molt i molt curiosa l’actitud de les persones que m’indiqueu i per tant cal fer-hi una extraordinària atenció.
La veritable reconciliació cal fer-la i la farem, però no claudicant constantment i no tenint la pretensió d’enganyar ningú, ni escamotejant els nostres ideals ni les nostres intencions.
Em sembla que els fets més recents han coincidit amb els adversaris d’abans i d’avui si tenim el coratge de saber comprendre el que ells i nosaltres representem i els nostres anhels i els seus anhels i de saber el que podem i el que no.
Aquells que creuen que la genuflexió mereix ser respectada i que és positiva, s’equivoquen lamentablement. Els Pobles, com els homes, tenen el desig de retrobar-se per damunt de tot allò que els ha separat i fer tots els sacrificis que calguin per arribar a trobar el que els uneix.
Difícil tasca, però, que pot reeixir si aquells que s’ho proposen tenen presents les seves pròpies responsabilitats més que les dels altres.
Catalunya, com he dit altres vegades, necessita de tots els seus fills; és massa petita per a deixar-ne perdre cap; és prou gran perquè tots hi capiguem. Cal que tots ho tinguem sempre present.
Aquesta és la meva franca opinió referent al que demaneu. Per altra banda, us vull dir que les informacions que us ha donat el nostre amic són exactes i tot fa creure que estem en el bon camí. A més, tinc l’esperança que els nostres anhels cada dia seran més compresos per tots aquells que realment els preocupa el futur del nostre país.
Per acabar vull dir-vos que segurament el mes vinent us vindrà a visitar el nostre amic de Bèlgica, el qual us informarà àmpliament de tot.
Mentrestant i amb l’amistat de sempre, rebeu una forta abraçada del vostre vell amic.
21 de juny del 1961
Josep Tarradellas